Si vols estar ben servit......
llegeix bé el que et dic!
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit…
i el regal d’aniversari!
Amb els anys he après que saber autogestionar-se el temps i els diners és una de les fórmules màgiques per viure amb pau amb mi mateixa i amb els altres.
Per això avui, quan acabi d’escriure aquest comentari, penjaré aquest cartellet:
del 16 de juny al 16 de juliol
perquè m’agrada tenir la llibertat de poder fer les vacances ara que els dies son tan llargs i les nits tan curtes.
M’agrada saber desconnectar quan em ve de gust i no estar lligada a calendaris laborals. Puc fer-ho, i ho faig, no només perquè estic jubilada sinó perquè el meu cos té interioritzat el cansament que acumulava, com a professora de secundària, quan arribaven els últims dies de curs. El cos em demanava desconnexió total i, com que el cos té memòria, encara ara me’n demana, quan arriben els dies llargs.
Però ara ja no em cal esperar el primer dia de vacances per amagar el rellotge al calaix de la tauleta de nit. El puc amagar sempre que vull i no faig tard enlloc, excepte a cal dentista, que em renya si quan em criden no contesto. (Es pensa que és perquè he arribat tard i no sap que és perquè sordejo!)
Per tant, amb aquesta autogestió del temps he decidit adjudicar-me ara un mes de vacances i canviar les meves rutines per higienitzar-me el cervell.
I ara et diré perquè et torno a repetir la frase inicial
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit…
…i el regal d’aniversari
La primera part de la frase, ja ho has entès, té relació amb la gestió del temps i la segona part, la llicència literària que m’he permès, té relació amb la gestió dels diners.
Perquè aquest any tinc pensat fer-me un autoregal singular, que encara no he explicat a ningú. Vull fer una cosa que no he fet mai a la meva vida. Una transgressió que em pensava que no arribaria a fer mai.
Pel meu 77è aniversari compraré la meva primera acció bursàtil! Pas mal, diran alguns! Ja era hora, diran els altres! Però jo, ja seré accionista de Dior.
Em fa molta il·lusió poder fer aquesta trangressió en homenatge a la meva mare i a la meva àvia paterna que van treballar totes dues, com a modistes, a Santa Eulàlia, la botiga d’alta costura barcelonina que feia furor als anys 50.
He dit que estic orgullosa d’haver pogut fer aquesta transgressió perquè si la meva àvia i la meva mare aixequessin el cap no entendrien res. Elles, que van suar tinta xina cosint i treballant per a grans senyores, no haguessin pogut imaginar mai que algun dia jo, la seva filla, o la seva néta, que s’ha guanyat la vida com a simple professora de secundària, em convertiria en accionista de Dior.
La idea del meu autoregal d’aniversari em va venir el dia que vaig llegir un post de l’Arnau en què deia que s’havia comprat una acció de Dior. Gràcies Arnau!
És la meva primera acció (bursàtil) i espero que no sigui ni una mala acció ni una mala compra. Sé que no em faré rica amb aquesta “ameba” però estic contenta d’haver iniciat una experiència nova i sobretot d’haver tingut ocasió de capgirar el rol de les dones de la meva família.
Ara sí!
Clar que sí!
Ben fet! A gaudir de la desconnexió i del regalet! ❤️
Feliç vacances ✨